Educar en drets culturals als museus

Alfons Martinell Sempere

Data publicació: 27/06/2024

L'article reflexiona sobre la necessitat d'una millor fonamentació de les polítiques culturals públiques en base als drets humans, i més concretament als drets culturals. Interpreta la legislació sobre patrimoni i museus en relació amb els informes de les Nacions Unides en el camp dels drets culturals i el patrimoni cultural. Presenta un conjunt de reflexions i propostes per a una major implicació dels museus en la difusió i l’educació en drets culturals.

#Streetmar. El patrimoni marítim en diàleg amb el carrer. Crònica d’un procés de cocreació expositiva informal

Albert Forés Gómez

Data publicació: 31/01/2024

#Streetmar és una exposició que sorgeix de l’emergència. És coneguda la dificultat de publicar una licitació i muntar una exposició. Gairebé no serveix de res la planificació ni marcar-se dates d’inauguració, ja que es poden veure alterades per qualsevol entrebanc administratiu. Cal afegir-hi la manca de mitjans humans per executar els projectes. És llavors que s’activen les xarxes de professionals i companys de feina, a les quals cal sumar el teixit associatiu que envolta un museu, en aquest cas el Museu Marítim, que té vocació de ser un museu social que generi eines de participació ciutadana. És en aquest moment que el museòleg ha d’analitzar les eines amb què compta per superar un punt d’estancament i retrocés del projecte. #Streetmar és això, una sortida a l’emergència.

#museuobert: una iniciativa perquè els museus no s’aturessin durant el confinament

Enric Zapatero , Mari Vállez

Data publicació: 26/07/2022

La pandèmia de la COVID-19 va comportar, en el seu inici, un confinament que va aturar l’activitat cultural a tot el món. Els museus van haver de tancar les seves portes i la única via de comunicació era mitjançant els seus propis espais digitals. Iniciatives com #museuobert van néixer davant de la necessitat de mantenir el sector cultural viu i alhora ajudar a canviar el paradigma de la comunicació digital dels museus. La difusió de col·leccions en línia és el present i futur de molts museus i els departaments de comunicació ho han d’entendre i adaptar-se a la situació per ser presents en la conversa social i cultural.

Museus i gent gran. Què podem fer?

Maria Teresa Pérez Testor

Data publicació: 09/11/2022

Aquest article és una recopilació d’activitats realitzades a partir del inici de la pandèmia de la Covid-19 per al col·lectiu de la gent gran.

“El museu s’apropa”, “Els museus a tan sols un clic”, “Els museus et visiten”, “Els museus t’esperen”, “Art Gran”, “Amb sucre o sense”, “Projecte culturaMENT”, “Donem la benvinguda a la Gent Gran (DIM 2021)”, “Sessions de contrast per a projectes adreçats a les persones grans”.

Aquestes activitats han estat organitzats per diferents entitats com Apropa Cultura, Taula de Treball de Museus i Accessibilitat, la regidoria de l’Ajuntament de Barcelona, l’Agencia de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Gerència de la Diputació de Barcelona i el Grup de Reflexió d’Activitats i Públics.

Els ibers, protagonistes de la recent oferta expositiva en arqueologia

Núria Molist , Gabriel de Prado , Carme Rovira

Data publicació: 28/11/2022

Entre els anys 2021 i 2022 ha coincidit, a l’estat espanyol, un nombre destacat d’exposicions temporals en arqueologia i concretament dedicades a la cultura dels ibers, bé des d'un enfocament global o bé a través d’aspectes més específics. En el present treball analitzem aquestes mostres incidint en el seu discurs, organització i presentació museogràfica.

Adolescents i museus. El públic impossible?

Anàlisi de les percepcions i opinions dels joves i adolescents sobre els museus

Marta Miras

Data publicació: 09/11/2021

Aquesta investigació vol centrar-se a saber quines són les percepcions i les opinions dels joves en relació amb el museus, si realment aquest suposat desinterès és fruit d'una etapa totalment “hormonada” on es té el cap als núvols o si les institucions no sabem adaptar-nos a aquest tipus de públic, i no se’ls ofereixen els estímuls, el llenguatge i les respostes que busquen. Quin és el punt intermedi que cal per entendre'ns? És possible aconseguir un equilibri entre nosaltres?

Ressenya: Teresa Blanch Bofill, La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018)

Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.

Daniel Rico Camps

Data publicació: 14/05/2020

En aquest treball, l’autora analitza de forma crítica i exhaustiva quins han estat els models de gestió i finançament dels museus i el patrimoni cultural a Catalunya durant els darrers quaranta anys, i planteja un conjunt de reflexions sobre l’estat actual del sector i les línies estratègiques que a hores d’ara s’estan plantejant per resituar-lo i adaptar-lo als canvis socials, econòmics i tecnològics amb què s’enfronta el segle XXI.

Museus per un món més just: XXI Jornades de Museus i Educació: Sostenibilitat

Gemma Carbó Ribugent , Mireia Mayolas Créixams

Data publicació: 24/07/2019

El repte de canviar el món és sens dubte fascinant i la necessitat, imperant. Si Greta Thunberg, amb només setze anys, s’ha marcat com a missió encapçalar la defensa contra el canvi climàtic, cada professional de museus i cada institució hauria de poder abraçar un compromís personal i col·lectiu en favor d’aquesta agenda global. 
Aquest és el marc de partida de les XXI Jornades de Museus i Educació de l’MMB,  celebrades el 30 d’abril de 2019, que tenien com a títol «Educació i sostenibilitat», i organitzades conjuntament pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí.

Ressenya: La gestió dels museus i el patrimoni en les polítiques culturals a Catalunya (1980-2018)

Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. Teresa Blanch Bofill

Daniel Rico Camps

Data publicació: 09/12/2019

En aquest treball, l’autora analitza de forma crítica i exhaustiva quins han estat els models de gestió i finançament dels museus i el patrimoni cultural a Catalunya durant els darrers quaranta anys, i planteja un conjunt de reflexions sobre l’estat actual del sector i les línies estratègiques que a hores d’ara s’estan plantejant per resituar-lo i adaptar-lo als canvis socials, econòmics i tecnològics amb què s’enfronta el segle XXI.