Introducció

Entre el 20 i el 26 d’octubre de 2025, Catalunya va acollir Healing Arts Barcelona, la primera activació a l’Estat espanyol del moviment internacional Healing Arts, impulsat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Jameel Arts & Health Lab, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut. A partir d’una idea tan senzilla com poderosa, que les arts ens cuiden, la cultura és salut, el projecte va desplegar al llarg d’una setmana una programació extensa i descentralitzada que va connectar museus i centres patrimonials, hospitals, centres d’atenció primària, universitats, centres culturals i entitats socials i comunitàries d’arreu del país. A partir d’aquest teixit d’aliances, Healing Arts Barcelona va fer visible un ecosistema sovint dispers, però extraordinàriament viu, i va funcionar com una plataforma d’articulació de les confluències entre cultura i salut, amb una clara vocació pública i una doble dimensió, local i internacional.

Healing Arts Barcelona s’inscriu en un moviment global que defensa el paper de les arts i la cultura com a actius generadors de salut i benestar, tant des d’un punt de vista comunitari de prevenció i promoció com des d’una perspectiva de gestió i acompanyament en contextos clínics, sempre actuant des del vessant social, relacional i comunitari de la salut. Aquest article té com a objectiu descriure el marc, l’abast i les característiques principals de Healing Arts Barcelona, situar-lo en el context internacional i obrir una reflexió museològica sobre el paper que poden assumir els museus com a actius comunitaris generadors de salut i benestar.

Un projecte arrelat a un moviment global

El programa Healing Arts s’emmarca en el treball desenvolupat pel Jameel Arts & Health Lab, una iniciativa internacional orientada a promoure la integració de les arts en les polítiques de salut pública i en la recerca i les pràctiques comunitàries vinculades al benestar, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut. Aquest enfocament parteix del reconeixement creixent que la cultura pot contribuir de manera significativa al benestar físic, psicològic i social de les persones. Avalat per un cos cada vegada més sòlid d’evidència científica, es veu plenament consolidat a partir de la publicació d’un informe de l’OMS(1)  de 2019 que analitza més de nou-cents estudis internacionals i demostra l’impacte positiu de les arts al llarg de tot el cicle vital, tant en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com en la gestió i el tractament en diferents contextos clínics.

Des de 2019, i en el marc de l’impuls generat per la publicació d’aquest estudi, el Jameel Arts & Health Lab desplega Healing Arts a diverses ciutats del món, en col·laboració amb institucions culturals, sanitàries i acadèmiques de referència. Aquestes activacions s’adapten als contextos locals amb l’objectiu de connectar pràctica artística, recerca, política pública i participació ciutadana. En tots els casos, el denominador comú és la voluntat de generar espais de trobada entre sectors tradicionalment separats i de situar la cultura com un component estructural de les estratègies de salut i benestar.

Healing Arts Barcelona s’inscriu en aquest marc global i, en el cas català, es desenvolupa a partir de la iniciativa del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que n’assumeix el rol impulsor i vertebrador, amb la voluntat explícita d’activar i fer aflorar l’ecosistema existent d’Arts en Salut al país. Tot i que el projecte s’ha impulsat en estreta col·laboració amb el Jameel Arts & Health Lab i l’Organització Mundial de la Salut, el protagonisme de Healing Arts Barcelona es comparteix amb les institucions participants. En aquest marc, totes les institucions i tots els agents del país van ser convidats a sumar-s’hi programant activitats, amb l’objectiu de fer visible la potència i la capil·laritat de la xarxa d’Arts en Salut a Catalunya. Els equipaments i les entitats socials i comunitàries han estat, doncs, els veritables agents de la programació, en un exercici deliberat de cessió de protagonisme institucional i de reforç del caràcter coral del projecte. El paper del MNAC no ha estat concentrar ni capitalitzar la programació, sinó exercir una funció de plataforma: facilitar aliances, donar visibilitat a pràctiques en funcionament i generar un espai compartit de xarxa, reconeixement i projecció. Malgrat això, cal reconèixer que el MNAC va dedicar importants recursos econòmics i humans al projecte, en coherència amb el seu paper de museu capçalera de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya i d'institució patrimonial de referència del país.

D'altra banda, un dels factors que expliquen la singularitat i la potència estructural de Healing Arts Barcelona és la capacitat d’articular la xarxa sanitària pública d’atenció primària amb la xarxa cultural i comunitària del territori. Catalunya disposa d’un sistema d’atenció primària altament capil·lar, distribuït per tot el país mitjançant centres d’atenció primària i consultoris locals integrats en el CatSalut, amb equips de referència assignats a la població de cada àrea. Aquest model, propi dels sistemes sanitaris universals de tipus Beveridge, no només garanteix cobertura assistencial, sinó que facilita la coordinació amb agents socials, culturals i comunitaris de proximitat. La connexió d’aquesta infraestructura sanitària amb la xarxa cultural genera una doble estructura territorial que permet desenvolupar processos de salut comunitària, prevenció i benestar integral més enllà de l’àmbit estrictament clínic. Pocs territoris han aconseguit articular amb aquesta intensitat i coherència la primària pública amb els actius culturals locals, fet que situa Catalunya com un context especialment propici per al desplegament d’iniciatives com Healing Arts Barcelona.

Per què museus i salut

Sense entrar en una revisió exhaustiva dels fonaments de les Arts en Salut, és important assenyalar que la relació entre museus i benestar s’ha anat consolidant de manera progressiva, a nivell global, en els darrers anys. Des d’un marc teòric general, aquesta relació s’inscriu en el model biopsicosocial de la salut, que l’entén com el resultat de la interacció entre factors biològics, psicològics i socials. Aquest model amplia l’abordatge biomèdic, tradicionalment centrat en la malaltia, el diagnòstic i el tractament, incorporant-hi també la promoció de la salut, la prevenció, els factors comunitaris i els determinants socials.

Aquest darrer concepte és clau per entendre el component social de la salut. Els anomenats determinants socials de la salut fan referència al conjunt de factors que, per presència o dèficit, impacten en els resultats de salut de les persones i, per extensió, de les comunitats. No es tracta de variables estrictament mèdiques, sinó de condicions de vida quotidiana que influeixen directament en com vivim, emmalaltim o ens sentim: la qualitat de l’habitatge, l’accés a espais verds, la seguretat del barri, les relacions socials, el nivell d’aïllament o de solitud, l’accés a la cultura, a l’educació o a activitats comunitàries. No tenir vincles, no sentir-se reconegut o no disposar d’espais on trobar-se o expressar-se pot afectar la salut de manera tan determinant com altres factors clínics. En aquest marc, la definició de salut de l’OMS, entesa com un complet estat de benestar físic, psíquic i (sobretot) social, estableix el fonament conceptual que permet pensar el paper dels museus com a agents rellevants en aquest camp.

Aquesta aproximació connecta amb una llarga tradició a Catalunya d’institucions culturals i sanitàries que han treballat de manera sostinguda en la intersecció entre arts, educació, salut i acció comunitària, sovint sense ser plenament conscients que estaven desenvolupant pràctiques d'Arts en Salut. Healing Arts Barcelona fa visible aquest teixit, el connecta i el situa en un marc compartit, facilitant el reconeixement mutu entre actors que sovint operaven en circuits paral·lels.

Des d’una perspectiva museològica, aquest reenfocament reforça el paper del museu com a institució pública arrelada al seu entorn i compromesa amb la comunitat. Lluny de trencar amb la seva missió tradicional, aquesta evolució l’amplia i l’actualitza. El museu ja no actua només com a espai de conservació, documentació i transmissió de coneixement, sinó com una infraestructura cultural capaç d’articular relacions, activar memòries compartides i generar reconeixement simbòlic. La institució museística es configura, doncs, com un espai de mediació cultural on es generen processos de significació compartida, apoderament simbòlic i construcció de vincles socials, elements estretament vinculats a la salut social i al benestar comunitari. Resulta, per tant, coherent que els museus assumeixin, de manera cada vegada més conscient, el seu paper com a agents que contribueixen a la salut i el benestar col·lectius.

Aquesta transformació s’inscriu en els corrents de la museologia social, comunitària i relacional, que des de fa dècades defensen un museu entès com a agent actiu dins l’ecosistema local i no únicament com a dispositiu de representació patrimonial. Dins d’aquest horitzó, el gir cap a la salut reforça la legitimitat social dels museus i, al mateix temps, obre nous reptes en relació amb els límits de la institució, els models de governança i els criteris d’avaluació del seu impacte. Més enllà de la temptació inicial a centrar el debat en els recursos disponibles, aquest escenari obliga a repensar formes i prioritats de programació, models de col·laboració i estratègies d’avaluació, així com a assumir amb claredat les responsabilitats envers els públics i els impactes generats.

En aquest sentit, cal tenir present que el rol dels museus com a actius comunitaris de salut complementa les polítiques socials i sanitàries des del camp específic de la cultura, però en cap cas les substitueix. Els museus aporten coneixement professional i tècnic, metodologies pròpies, capacitat simbòlica i narrativa, així com espais, programes i, de manera central, les col·leccions, que constitueixen el nucli de la seva activitat. A partir d’aquest capital professional i patrimonial, generen experiències, processos i contextos que tenen un impacte positiu en la vida de les persones i de les comunitats i, d’aquesta manera, reforcen els sistemes públics de salut i benestar.

Healing Arts Barcelona ofereix, en aquest marc, un camp d’observació privilegiat per analitzar com els museus poden integrar aquesta dimensió de manera coherent amb la seva missió i amb les expectatives socials que els són atribuïdes. El projecte ha posat en primer pla el potencial dels museus per actuar com a actius de salut, entesos com institucions de referència de la comunitat que contribueixen a generar condicions de benestar des de les seves missions nuclears. No des d’una lògica assistencial o terapèutica, sinó posant l’èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Les activitats desenvolupades en el marc del Healing Arts Barcelona ofereixen exemples concrets d’aquest enfocament i mostren com l’experiència cultural pot facilitar processos de cura en un sentit ampli: cura de les relacions, del temps compartit, de la memòria i de la capacitat d’imaginar, comunicar i expressar-se.

Abast, territori i equilibri d’actors

Healing Arts Barcelona va destacar especialment per la seva dimensió, densitat i capacitat d’activació.(2)  Al llarg d’una sola setmana es van programar unes cent vint-i-cinc activitats, més de dues-centes si comptem les programades els dies immediatament anteriors i posteriors, que es van distribuir en el 55% de les comarques de Catalunya. Aquesta dada ja dona una clara visió de la potència i l’abast de la proposta, que va assolir l'objectiu de trencar les inèrcies de concentrar projectes en un únic territori. Més que crear una programació ex novo, el projecte va actuar com una plataforma de visibilitat i connexió d’un teixit preexistent, coordinant activament i projectant a escala internacional la sòlida trajectòria d’iniciatives catalanes que operen en la cruïlla entre cultura, salut i comunitat.

En coherència amb aquesta amplitud territorial i institucional, Healing Arts Barcelona va desplegar un ampli ventall de formats d’activitats orientat a promoure la salut i el benestar. Al costat d’espais de reflexió acadèmica, com conferències, simposis, presentacions de projectes i taules rodones, es van desenvolupar activitats participatives pensades per a diferents contextos i públics: tallers creatius, sessions de mediació artística, concerts, dansa, teatre, circ, intervencions performatives, lectures compartides i clubs de lectura centrats en temàtiques de salut i benestar, projeccions audiovisuals amb debat, un canal a la plataforma Filmin específic, recorreguts i passejades creatives en espais patrimonials i naturals, tallers de pràctica artística, etcètera. El conjunt complet de la programació es pot consultar a la web de Healing Arts Barcelona.

Més enllà de la seva diversitat de formats i contextos, totes les activitats de Healing Arts Barcelona giraven al voltant d’un mateix propòsit: posar l’experiència cultural al servei del benestar i la salut. No parlem simplement de propostes culturals amb sensibilitat social, sinó d’iniciatives concebudes amb uns criteris definits. D’una banda, hi havia activitats d’Arts i Salut en un sentit ampli, que posen l’accent en el valor de la cultura com a espai compartit que genera benestar, vinculació comunitària, suport emocional, reducció de la soledat i oportunitats de reconeixement i participació. De l’altra, s’hi incloïen activitats d’Arts en Salut en sentit estricte, vinculades a un marc més estructurat i professionalitzat, i que situen la cultura dins del mateix sistema de salut amb metodologies específiques. Aquestes propostes parteixen d’un objectiu de salut clarament definit i, per tant, d’un públic diana específic, es cocreen amb professionals sanitaris i hi inclouen les persones participants, incorporen processos d’avaluació robustos i preveuen la publicació dels resultats com a mecanismes de retorn perquè el coneixement generat pugui ser útil al sistema sanitari i la comunitat. Així, el programa permetia veure alhora el potencial ampli de la cultura com a generadora de benestar i el valor específic de les Arts en Salut com a pràctica integrada, corresponsable i basada en evidències.

Aquest doble enfocament explica també la manera com el projecte es va construir col·lectivament i des de dues mirades complementàries. L’equilibri de la implicació entre cultura i salut va resultar un dels trets més rellevants del projecte gràcies a una contribució sorprenentment compensada dels àmbits de procedència de les activitats. Aproximadament, la meitat de les propostes van ser impulsades per institucions del món de la cultura, mentre que l’altra meitat van sorgir d’iniciatives liderades per institucions de l’àmbit sanitari com hospitals, centres d’atenció primària o entitats vinculades a la salut comunitària. Aquest equilibri, que es va produir de manera orgànica i no planificada, no va ser només quantitatiu, sinó també simbòlic. Va fer visible una realitat fins ara fragmentada i poc integrada, mostrant un ecosistema molt ric d’institucions culturals i sanitàries que, de forma puntual o continuada, treballen en paral·lel en l’àmbit de les arts en salut però que rarament comparteixen un mateix espai de relació i reconeixement públic.

La configuració de clústers territorials va ser també clau per donar coherència geogràfica al projecte, ja que va permetre agrupar iniciatives i articular-les territorialment dins del programa. En aquest sentit, Vic, Tarragona o Sitges van actuar com a nodes de coordinació i visibilització, facilitant el treball en xarxa entre institucions culturals, equipaments sanitaris, universitats i entitats comunitàries de cada territori. Aquest model va contribuir a descentralitzar el projecte, reforçar l’arrelament local de les propostes i afavorir la creació de relats compartits i aliances que poden tenir continuïtat més enllà de la setmana d’activació.

La diversitat d’escales i formats va ser un altre dels elements definitoris del projecte. Healing Arts Barcelona va combinar activitats en grans equipaments de referència amb propostes desenvolupades en museus locals, centres cívics, biblioteques, espais naturals o equipaments sanitaris de proximitat. En total, hi van participar vint-i-sis museus de naturaleses molt diverses pel que fa a dimensió, titularitat i funció, que van tenir un protagonisme destacat a la programació. El fet que el projecte donés llibertat de programació a les institucions, activés territori i contribuís a construir un relat compartit va demostrar la capacitat dels museus per generar projectes col·lectius amb incidència real en el territori i va posar de manifest la necessitat de reconèixer institucionalment aquest paper i integrar-lo amb més claredat en les polítiques públiques de cultura i salut.

En aquesta mateixa línia, Healing Arts Barcelona va donar visibilitat a pràctiques ja existents i va contribuir de manera decisiva a legitimar-les institucionalment. De manera molt rellevant, la iniciativa va comptar amb el suport dels Departaments de Salut i Cultura de la Generalitat de Catalunya. Més enllà de la força simbòlica que suposa que tots dos departaments treballessin plegats, Salut va reforçar el seu compromís amb una aportació econòmica que va permetre cobrir despeses de comunicació i d’avaluació del projecte. D’aquesta manera, es va assolir un dels objectius centrals: avançar en la generació d’un estat d’opinió favorable a la consideració de les arts i la cultura com a actius de salut a nivell institucional, facilitant el diàleg entre sectors i reforçant la seva presència en l’agenda pública i política.

La importància de la recerca i l'evidència

Al llarg de la setmana, Healing Arts Barcelona va articular un conjunt d’espais específicament orientats a la recerca i a la reflexió científica, amb la participació d’investigadors i investigadores de referència internacional i d’equips acadèmics i professionals del context català.(3)  Aquests espais van permetre compartir resultats recents, contrastar metodologies d’avaluació i posar en comú experiències de recerca aplicada, desenvolupades en col·laboració entre institucions culturals, sanitàries i universitàries, reforçant la base d’evidència de les pràctiques desplegades.

Aquesta dimensió científica va estar present des del mateix acte inaugural a la Sala Oval del MNAC, que va comptar amb la participació de les conselleres de Salut i de Cultura, i on institucions, recerca i pràctiques artístiques van articular un marc institucional compartit. La conferència destacada de Helen Chatterjee, professora de Salut Humana i Ecològica a la University College London (UCL) i una de les principals expertes internacionals en arts, salut i benestar, va situar el debat català dins els corrents internacionals de Creative Health, amb una mirada sistèmica i connectada amb reptes globals com la salut planetària. En aquest mateix acte, el MNAC va acollir la primera presentació a Europa del The Jameel Arts & Health Lab - Lancet Photo Essay on the Health Benefits of the Arts, desenvolupat en col·laboració amb l’OMS i la revista The Lancet. La presència d’una capçalera de referència mundial en medicina i salut pública va evidenciar fins a quin punt les arts en salut s’han incorporat al nucli del debat científic internacional com a camp legítim d’investigació i d’intervenció.

Igualment rellevant va ser la segona edició del Simposi Internacional d’Arts en Salut, organitzat conjuntament per l’Institut Català de la Salut i el MNAC, que es va consolidar com un punt de trobada estratègic entre professionals de la salut, les arts i la cultura. El simposi va ser inaugurat per Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura; Esteve Fernández, secretari de Salut Pública; i Josep Pomar, gerent de l’Institut Català de la Salut, i va situar al centre del debat les polítiques públiques, els límits i les potencialitats de les intervencions, així com la necessitat d’avançar cap a models de col·laboració estables entre institucions culturals i sistemes de salut.

En aquesta mateixa línia, la jornada de recerca Creative Pathways to Health: Research and Practice in Arts-Based Interventions, organitzada per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el MNAC i el grup de recerca M₃O de la Universitat de Vic, va oferir un espai de diàleg de molt alt nivell entre recerca clínica, salut pública, salut comunitària i pràctiques culturals. La jornada va combinar aportacions de figures internacionals amb la presentació d’experiències i resultats provinents de centres sanitaris, universitats i institucions culturals catalanes, mostrant un ecosistema de recerca en creixement que treballa amb criteris metodològics sòlids i amb impactes mesurables en àmbits com la soledat no desitjada, la salut mental o l’atenció a malalties cròniques i neurodegeneratives. També en aquest cas és important subratllar la importància de la participació en la jornada d'Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut, així com de Javier Padilla, secretari d’estat de Salut.

En paral·lel, altres esdeveniments de gran rellevància van incorporar de manera explícita la dimensió d’Arts en Salut. El segon Congrés Internacional de Comunicació en Salut, organitzat pel Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, va dedicar una taula rodona específica a aquest àmbit, reunint professionals de la salut, responsables institucionals, artistes i persones amb experiència directa en processos d’arts en salut per reflexionar sobre el seu paper en l’atenció sanitària i la salut pública. Igualment, el dissetè World Stroke Congress va incloure una taula dedicada a Arts i Salut, integrant aquest camp en un dels espais més rellevants a escala internacional en malalties cerebrovasculars.

En aquest context, la presència d’universitats era imprescindible per contribuir a enfortir la dimensió de recerca i a situar les activitats en diàleg amb el coneixement acadèmic. Van ser nombroses les institucions universitàries que es van implicar en Healing Arts Barcelona, tant organitzant o acollint activitats com aportant investigadors i investigadores en l’àmbit de les Arts en Salut. En el context català, cal destacar especialment el paper de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a través del grup de recerca M₃O, i la col·laboració de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (ICS). La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van participar acollint activitats orientades a explorar el diàleg entre arts, salut i humanitats. D’altra banda, la presència d’experts i expertes internacionals vinculats a universitats de referència, com la New York University, la University of Edinburgh, la University of Limerick, la University of Florida o la University College London, va reforçar la connexió del projecte amb debats i línies de recerca d’abast internacional, situant les pràctiques catalanes en diàleg amb els principals corrents globals del camp.

La presència d’aquesta dimensió científica de primer nivell va situar Healing Arts Barcelona en un marc de rigor, evitant la simplificació o la romantització del vincle entre cultura i benestar. Les aportacions presentades van insistir en la necessitat de diferenciar entre impactes percebuts i impactes mesurats, de definir clarament objectius i criteris d’avaluació i de dissenyar intervencions adequadament ajustades als contextos en què tenen lloc.

Una de les aportacions més destacades del projecte forma part de l’àmbit de la recerca i és el fet que Healing Arts Barcelona està sent objecte d’un estudi específic d’avaluació i recerca, desenvolupat per la New York University i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquest treball, desenvolupat amb el suport del Departament de Salut, té com a objectiu analitzar els impactes del projecte i, al mateix temps, fer un mapatge de l’estat actual de les Arts en Salut a Catalunya, identificant iniciatives, metodologies, actors implicats i àmbits d’intervenció. Els resultats de l’estudi, que es presentaran el 2026, no només aportaran dades i evidències sobre els efectes del programa, sinó que contribuiran a construir un marc de coneixement útil per al desenvolupament futur del camp, reforçant la necessitat d’avançar en una recerca sistemàtica, compartida i internacionalment connectada.

En definitiva, la incorporació de la recerca no només aporta legitimitat, sinó que obre la possibilitat d’aprofundir en la comprensió dels processos que es posen en joc quan les arts intervenen en contextos de salut. En aquest sentit, Healing Arts Barcelona contribueix a consolidar un espai on la reflexió crítica, l’evidència científica i la pràctica cultural poden dialogar de manera productiva, esdevenint una eina indispensable per al desenvolupament futur del camp.

La mediació en salut

Més enllà de la recerca i l’evidència, Healing Arts Barcelona va posar en primer pla el paper de la mediació cultural en salut. A l’Estat espanyol, la Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries, estableix que només els professionals sanitaris degudament titulats i acreditats estan habilitats per desenvolupar intervencions terapèutiques. En aquest marc, les pràctiques d’arts en salut no substitueixen la teràpia clínica ni poden assumir-ne les funcions. Els professionals de la cultura que hi intervenen aporten metodologies creatives, llenguatges simbòlics i capacitat de generar experiències significatives, però no actuen com a terapeutes ni assumeixen rols clínics que no els hi corresponen. Quan aquestes pràctiques es desenvolupen en contextos sanitaris o amb una dimensió clínica, ho fan en coordinació amb els equips de salut, dins de marcs de responsabilitat compartida que garanteixen la seguretat i el bon acompanyament de les persones participants.

Precisament perquè aplicar amb correcció aquesta distinció professional resulta decisiu per entendre adequadament el camp de les Arts en Salut, es va plantejar la jornada Healing Arts in Practice, organitzada pel MNAC amb la col·laboració del Monestir de Pedralbes, com un espai per abordar la funció cabdal de la mediació en les intervencions d’Arts en Salut. La trobada va permetre reflexionar sobre la mediació en salut des de les arts com a àmbit de col·laboració entre sectors, a partir de casos pràctics cocreats entre professionals culturals i equips sanitaris: projectes en què el lideratge clínic recau inequívocament en els professionals de la salut, mentre que els agents culturals faciliten processos creatius, relacionals i expressius que contribueixen al benestar emocional, social i comunitari. D’aquesta manera, la jornada va reforçar una idea fonamental: les Arts en Salut només tenen sentit quan es desenvolupen amb rigor professional, respecte al marc legal i des del treball conjunt entre cultura i salut, reconeixent el valor diferenciat i la responsabilitat específica de cada àmbit.

Llegat i horitzó

Healing Arts Barcelona ha operat com un punt d’inflexió en la manera com els museus i les institucions culturals s’inscriuen dins els ecosistemes de salut i benestar. El projecte no ha funcionat com una activació puntual, sinó com un procés de reordenació simbòlica, institucional i professional que ha consolidat un marc compartit entre cultura, salut, universitats i comunitats. Ha fixat un llenguatge comú, ha legitimat pràctiques existents i ha activat aliances que ja no poden considerar-se marginals dins les polítiques públiques de benestar.

Des d’una perspectiva museològica, Healing Arts Barcelona confirma que els museus poden assumir un paper actiu en la producció de salut social i comunitària sense renunciar a les seves missions nuclears. No ho fan com a dispositius terapèutics alternatius, sinó com a infraestructures culturals capaces de generar relacions, reconeixement simbòlic, memòria compartida i experiència col·lectiva. Aquest desplaçament amplia el camp d’acció dels museus i en redefineix la seva responsabilitat pública, exigint criteris ètics, rigor professional, col·laboració intersectorial i capacitat d’avaluació de l’impacte social.

El projecte ha deixat un conjunt d’actius estructurals: xarxes professionals actives, metodologies contrastades, espais de coneixement accessibles, aliances institucionals estables i un marc conceptual que permet pensar la cultura com a infraestructura pública de salut. L’estudi d’avaluació liderat per la New York University i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya haurà de reforçar aquest llegat aportant dades, criteri i coneixement transferible que orientaran polítiques, programes i estratègies futures.

En un moment en què les societats afronten processos de fragilització dels vincles, envelliment, solitud no desitjada i augment del malestar psicosocial, Healing Arts Barcelona formula una hipòtesi que ja no és només teòrica: la cultura pot formar part, amb rigor i responsabilitat, de l’arquitectura pública de la salut. El repte immediat consisteix a transformar aquest marc en compromís sostingut, consolidar estructures estables de col·laboració i convertir l’impuls generat en polítiques duradores.

En definitiva, quan museus, sistemes de salut, universitats i comunitats treballen conjuntament, la cultura deixa de ser un espai de representació per esdevenir una infraestructura pública de cura, salut i benestar. Aquest és, en última instància, el llegat més rellevant de Healing Arts Barcelona.

Notes