Mnemosine

Josep Manuel Rueda

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

Josep Manuel Rueda Torres és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (especialitat d'Arqueologia) i doctor cum laude per la Universitat de Girona.

Ha estat director del Museu Etnològic del Montseny entre 1990 i 2001, director del Museu d’Art de Girona (2001-2007), cap de l’Àrea de Difusió i Explotació (Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, 2007-2008), sotsdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2008-2014), director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (2014-2018) i director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (2018-2022). Actualment és investigador adscrit de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural.

Des de l'any 1982 ha coordinat un total de noranta-set exposicions en diversos museus. Ha dirigit i codirigit un bon nombre d’intervencions arqueològiques i ha publicat o ha participat en deu llibres, i és autor d’uns dos-cents articles sobre arqueologia i museologia.

Articles

Jornades de Museografia Arqueològica Catalana (17, 18 i 19 de setembre de 2025)

Josep Manuel Rueda

Data publicació: 30/03/2026

Abstract

La museografia arqueològica catalana ha tingut durant el segle XXI una expansió considerable i una renovació conceptual important, amb el desplegament de les fórmules immersives. A partir de la instauració de la democràcia es van generalitzar les museografies contextuals. Certament, la història dels nostres museus amb col·leccions arqueològiques comença als anys quaranta del segle XIX, concretament el 1844, amb els museus de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres a Barcelona i el de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. De manera incomprensible, no s’havia produït fins ara cap jornada de reflexió professional sobre l’evolució de les nostres museografies. Les Jornades sobre Museografia Arqueològica, organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (17, 18 i 19 de setembre de 2025), esmenen aquesta anomalia. S’hi van tractar una gran varietat de formulacions arqueològiques: des de la museografia territorial, amb potents col·leccions i presentacions arqueològiques, passant per la museografia in situ (jaciments museïtzats i parcs arqueològics), fins als museus específicament arqueològics, sense oblidar un recorregut històric.

Paraules claus

Llegeix l'article

Els museus d’història de la cultura de Catalunya, porta oberta a la cultura i les formes de vida contemporànies

Josep Manuel Rueda

Data publicació: 31/07/2024

Abstract

Darrerament s’ha produït en la nostra societat un intensificació dels discursos sobre inclusivitat, accessibilitat, sostenibilitat, multiculturalitat, diversitat social, gènere i respecte per tota mena d’opcions sexuals respectuoses amb les persones. En el món dels museus, la nova definició de museu de l’ICOM de Praga (2022) normalitza aquesta línia. A casa nostra, ja el 2014 l’elaboració del Pla de Museus posa l’accent en aquests conceptes. Paral·lelament, els museus han anat incorporant l’interès pel present, incorporant patrimoni contemporani i projectes de recerca en línia a la contemporaneïtat, un allau d’activitats… Aquest article constata com això s’està produint a Catalunya. Sense cap dubte, aquesta anàlisi s’haurà d’aprofundir. L’impacte social dels museus en tot el territori, des de grans ciutats fins a poblacions d’àmbit rural, converteix els museus en una bona eina d’introducció de nous conceptes.

Paraules claus

Llegeix l'article